Oliveres i olives

EMPELTRE

Aquest és el tipus d’oliva que a Mallorca també coneixem com a “Mallorquina”. I a Eivissa li diuen “pagesa”. El seu nom ve de empeltar i sembla ser que un ullastre empeltat tres vegades d’ell mateix és l’origen d’aquest tipus d’oliva (al quart empelt la qualitat ja no millora i és, per tant, innecessari).

Aquesta oliva és una de les tres permeses en la Denominació d’origen Oli de Mallorca, i també es cultiva en les D.O. Oli de la Terra Alta, a Tarragona, i en les D.O. aragoneses Aceite Sierra del Moncayo i Aceite del Bajo Aragón. Es coneguda a més a més amb tots aquets noms : Zaragozana, Verdiel, Vera, Terra Alta, De La Llei, Salseña, Oblonga, Navarro, Negral, Macho, Llei, Injerto, Fina, de Aceite, Común i Aragonesa.

És una oliva bastant productiva i no té el defecte de la contranyada. Quan madura és negra i ho fa prest. És bona de collir i l’oli que dona és de color groc, suau i dolç, amb aromes afruitats.

ARBEQUINA

És el segon tipus d’oliva permès a la D.O. de Mallorca. És originària del poble d’Arbeca, a la comarca de les Garrigues, a Lleida, on probablement arribà des de Palestina al segle XVII de la mà del duc de Medinacelli.

És molt resistent i de producció alta i constant. És esfèrica, simètrica i petita. Quan madura va agafant tonalitats vermelloses característiques, fins a tornar ben negra. Dóna un oli d’excel·lent qualitat i aroma delicat, amb tons cítrics i predomini del sabor dolç. Te poca estabilitat i convé barrejar-lo amb altres olis.

PIQUAL

És el tercer i darrer tipus d’oliva permès a la D.O. Oli de Mallorca. Rep aquest nom per la forma de pic que tenen els fruits. És la varietat més important a Andalusia i Espanya.

Se la coneix també amb els noms de Nevadillo, Nevadillo Blanco, Marteño, Lopereño, Corriente, Andaluza, Picúa, Blanco, Fina, Morcona, Jabata, Nevado, Nevado Blanco, Lopereño, Salgar i Temprana.

Quan madura torna negra. Produeix un oli amb molta capacitat de conservació i un punt amarg i picant, amb aromes afruitats.